dijous, 8 de setembre de 2011

"Veient com està el pati, l'humor esdevé un mecanisme natural de supervivència".

Jordi Colonques és una de les noves cares de la literatura valenciana. El vila-realenc, que combina l'escriptura amb la música, ha publicat novel·les com Tothom sap que dos i dos fan quatre o Sang i fetge, amb les quals s'ha endut guardons com el Ciutat de Vila-real, el Benvingut Oliver de Catarroja o el Vila de Puçol, aquest darrer en dos ocasions. La segona, l'any passat, gràcies a Món animal, una obra carregada d'humor embogit al voltant d'un nou parc zoològic.

Com valora l'acollida del "Món animal"?
De moment he de dir que la resposta dels lectors està sent molt bona. La novel·la ha rebut algunes bones crítiques, i venen de gent amb la que, en principi, no tinc cap grau de parentiu.

Quins aspectes de la novel·la són els que més li destaquen els lectors?
Els lectors del meu entorn més proper identifiquen els personatges i les seues vivències; els veïns de Benimaclet hi reconeixen, ensumen, la flaire del barri, el casal popular antifeixista, el parc zoològic al llit del riu. A banda de l’espai que s’hi reflecteix, amb totes les seues peculiaritats, val a dir que el fet de que hi aparega prop de la trentena de personatges, tota una galeria de freaks, fa que la lectura de Món animal resulte, almenys, entretinguda.

En què o qui es va basar per crear els personatges de "Món animal"?
Els personatges principals, els motors de la història, els he tret de les experiències vitals d’alguns amics que han estat generosos contant-me les seues misèries. M’agrada molt escoltar la gent i tinc una certa tendència a enganxar-me dels fets més estrambòtics, que a fi de comptes són els que acaben definint-nos cruament. L’essència de la nostra condició humana es troba en tot allò que ens avergonyeix, en els fets més ridículs i enutjosos.

Un immigrant estafat per uns empresaris sense escrúpols que ha de vendre aspiradores industrials porta per porta per sobreviure, el goril·la estrella d'un parc temàtic que es creu lliure i viu enganyat dins d'una gàbia de luxe, el carnisser de Mercadona que oculta el seu èxit com actor porno amateur, el guitarrista heavy que vendria la seua ànima al dimoni per assolir el mateix èxit que el seu ídol del metall, el músic de banda que s'emmiralla en els tòtems de la música jazz americana però per molt que ho intente mai no passarà de tocar pasdobles en revetlles de festa major de poble, els pensionistes ionquis de bingo i d'Aigua del Carme...

Creu que el públic hi demana novel·les amb tocs d'humor, en aquests temps de crisi que corren?
Món animal és una novel·la d’humor negre. Tots els personatges que hi surten tenen un punt miserable que no els fa antipàtics perquè possiblement ens hi reconeixem. Crec que des de la nostra posició, des del sud d'Europa, i veient com està el pati, l'humor esdevé un mecanisme natural de supervivència.

"Món animal" va guanyar el Vila de Puçol del 2010. Considera que premis com aquest influeixen en la popularitat i rebuda d'un llibre?
Tota la meua obra anterior s’ha publicat gràcies a haver guanyat algun premi literari. En el meu cas, doncs, la valoració d'un jurat ha esdevingut fonamental.

Hi està treballant en nous projectes literaris?
Ara mateix acabe d'enllestir un recull de, diguem-ho així, aforismes, microcontes, anècdotes, parides o mini-relats, inspirats i provocats per la lectura de la premsa diària, que és un vici al que estic totalment enganxat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada